Investigadors de la CITA quantifiquen les funcions ambientals de l'agricultura a les zones de muntanya europees.
El treball publicat a la prestigiosa revista Ecosystem Services mostra que la societat rebutja tant l'abandonament dels sistemes tradicionals de producció com la industrialització de l'agricultura.
Saragossa, 23 setembre de 2019.
Els investigadors de la Unitat de Producció i Sanitat Animal del Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó, Alberto Bernués i Tamara Rodríguez, juntament amb investigadors de la Universitat Noruega de Ciències de la Vida, la Universitat de Pàdua (Itàlia) i la Universitat de Wageningen (Països Baixos) han quantificat les funcions ambientals de l'agricultura a les zones de muntanya europees.
En un article publicat a la prestigiosa revista científica Ecosystem Services ofereixen, així mateix, recomanacions pel disseny i implementació de polítiques agroambientals que podrien ser incorporades a la nova Política Agrària Comuna de la Unió Europea.
L'agricultura de muntanya ha sofert una notable recessió en moltes regions europees en les últimes dècades. Aquesta recessió ha originat canvis en la intensitat i els tipus d'ús de la terra, entre els quals cal destacar la intensificació dels sistemes de producció, la reducció del pasturatge i l'abandonament de les zones de pastura més remotes o marginals. Com a conseqüència, s'observa un procés generalitzat de pèrdua de biodiversitat i de paisatge cultural, i problemes associats als serveis que la naturalesa proporciona als humans com l'augment dels incendis forestals en el cas de les zones Mediterrànies.
Com percep la societat aquests problemes i quines són les solucions?
El treball de recerca s'ha desenvolupat en els últims anys en 3 zones de muntanya europees, corresponents a àrees biogeogràfiques diferents: Alpina (Alps Italians), Mediterrània (Serra de Guara a Espanya) i Atlàntica (Muntanyes escandinaves). Les tres àrees d'estudi pateixen processos d'abandonament de l'agricultura tradicional i intensificació de la producció, i tenen un gran atractiu turístic a causa dels seus valors naturals i paisatgístics.
No obstant això, aquests valors proporcionats per l'agricultura i, de manera molt destacada, la ramaderia de muntanya, no són remunerats pel mercat i els ramaders i agricultors no obtenen beneficis econòmics d'aquests serveis que proporcionen (i dels que sí que treuen profit altres sectors com el turisme). Per això, en aquests paisatges altament multifuncionals, el debat actual emfatitza la necessitat d'orientar les polítiques agràries i agroambientals cap al pagament pel subministrament de béns i serveis públics.
Els investigadors han presentat diversos escenaris d'evolució per a la ramaderia i agricultura de muntanya (escenari actual, escenari d'abandonament i escenari de desenvolupament sostenible) (veure imatge) a mostres representatives de la població en cadascuna de les zones estudiades. Un mètode matemàtic basat en "models d'elecció" ha permès obtenir un rànquing d'importància als serveis dels agroecosistemes de muntanya, així com la disponibilitat a pagar de la ciutadania per gaudir d'aquests serveis, entre els quals es troben la prevenció d'incendis forestals, el manteniment de la qualitat de l'aigua i el sòl, la producció d'aliments de qualitat diferenciada, la biodiversitat i el paisatge agrari. La societat es mostra molt preocupada pels anomenats serveis de regulació, que inclouen la prevenció d'incendis, la qualitat de l'aigua i la fertilitat del sòl, i rebutja clarament un major abandonament de l'agricultura i ramaderia de muntanya, així com la intensificació dels sistemes de producció.
La disponibilitat a pagar de la societat és entre 3 i 7 vegades superior al cost real de les mesures agroambientals de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea, de manera que els investigadors conclouen que és necessari reorientar les polítiques agroambientals cap al pagament per a la provisió de béns públics. Per a això, cal definir millor els objectius de les polítiques, identificar i mesurar els indicadors ambientals més adequats, i finalment establir programes de seguiment dels efectes aconseguits amb aquestes polítiques.
D'aquesta manera, l'anomenat "verdejo" de la PAC permetria respondre a les demandes socials per una agricultura més justa i sostenible, tant per a productors com a consumidors i ciutadans.
Evolució del paisatge agrari alpí a Trento (Alps Italians) en escenaris d'abandonament i d'ús sostenible del territori.
Referència al treball publicat: Traduït amb el permís de:
Bernués, A., Alfnes, F., Clemetsen, M., Olav, L., Faccioni, G., Ramanzin, M., Ripoll-bosch, R., Rodríguez-ortega, T., Sturaro, E., 2019. Exploring social preferences for ecosystem services of multifunctional agriculture across policy scenarios. Ecosyst. Serv. 39, 101002. https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2019.101002