Traduït, amb permís, del original en anglès a https://doi.org/10.3354/cr01555
Article original a l’enllaç, copyright de Inter-Research, traduït per Pascuum: https://theconversation.com/es-posible-alimentar-al-mundo-solo-con-ganado-de-pastoreo-121946
Il·lustradora: @laclara
Autor: Pablo Manzano: Visiting researcher, Global Change and Conservation interdisciplinary research group, University of Helsinki
El consum de carn està augmentant a nivell global i ha una preocupació creixent per les seves conseqüències ambientals. Els moviments animalistes guanyen força a la societat, anant més enllà del benestar animal. Per exemple, el veganisme guanya cada vegada més adeptes preocupats pel clima.
Com a resposta, s'alcen veus reclamant que el pasturatge mòbil és una alternativa, atesos els seus evidents beneficis ambientals. Però fins a quin punt és realista pensar que el pasturatge pot alimentar el món?
¿Cal menjar carn?
La primera qüestió a resoldre és si realment necessitem bestiar. L'OMS ja ha alertat sobre els perills del consum excessiu de la carn processada. Respondre amb una abstinència total de carn, però, planteja grans problemes des d'un punt de vista nutricional, especialment en dones embarassades i en període de lactància, així com en nens petits. Això s'ha comprovat tant en dietes veganes en països desenvolupats com per la malnutrició de persones empobrides en països en vies de desenvolupament.
Aleshores la resposta s’ha de matisar: els productes animals són necessaris, però el seu consum s'hauria de reduir en països industrialitzats. I els nens i mares gestants en tenen molta més necessitat que altres grups d'edat.
Més enllà de la necessitat de menjar carn, no tots els tipus de carn són iguals. S'observen diferències nutricionals entre productes d'animals estabulats i animals que pasturen. Els sistemes extensius tenen millors perfils tant per llet com per carn de boví, oví o porcí.
El planeta por suportar el nostre consum de carn?
El bestiar pot causar efectes positius o negatius a la biodiversitat. El pasturatge l'afavoreix, aconseguint valors molt alts de riquesa d'espècies i alta diversitat estructural de la vegetació, sempre que es mantinguin bones pràctiques que conservin els tres estrats (arbori, arbustiu i herbaci).
Així mateix, el pasturatge beneficia la preservació de sòls a través de la prevenció d'incendis, la restauració de sòls alterats o mantenint el cicle de nutrients. La ramaderia extensiva fa un ús majoritari de fonts d'aigua naturals, tenint un impacte molt limitat en l'aigua usada per a reg o consum humà. Aquests beneficis contrasten amb els múltiples impactes d'una cria animal més intensiva.
L'impacte en el canvi climàtic és el que desperta més preocupació, i és aquí on el pasturatge queda més mal parat. Segons metodologies actuals de càlcul, les dietes riques en cel·lulosa creen una gran emissió de metà que no arriben a compensar-se amb la fixació de carboni al sòl. No obstant això, aquestes perspectives no tenen en compte què passaria si s'acabés amb la producció pastoral.
En un estudi que s'ha publicat recentment es va argumentar que hi ha animals silvestres (remugants com els antílops o tèrmits) que consumirien la mateixa quantitat de farratge que utilitza en aquest moment el pasturatge. Això es traduiria en una emissió equivalent de gasos d'efecte hivernacle, ja que degraden la cel·lulosa utilitzant la mateixa ruta bioquímica que el bestiar. Les emissions causades pel bestiar a pastura, llavors, no són diferents de les que es produirien de manera natural.
Un ecosistema pasturat emet el mateix, independentment de si hi ha bestiar o herbívors silvestres. No és així, però, amb la producció ramadera industrial, que utilitza pinsos, aigua i energia amb una empremta climàtica més significativa. Fabricar els fertilitzants per conrear els pinsos, bombar aigua de reg o utilitzar maquinària per conrear camps i distribuir la producció requereix energia fòssil emmagatzemada en el subsòl durant milions d'anys.
A més, els animals criats en règim de pasturatge tenen més llibertat per moure, triar aliment i refugis per la calor. En canvi, els animals d'instal·lacions industrials pateixen una pèrdua de biodiversitat relacionada amb l’amuntegament. Aleshores, els col·lectius animalistes tenen arguments molt sòlids per preferir la producció pastoral o extensiva.
El pasturatge pot alimentar el món
Tant per qüestions de benestar com per qüestions ambientals, està clar que la producció extensiva és la més desitjable. Sorgeix llavors la qüestió de si aquesta producció poc intensiva és capaç de produir el suficient per les necessitats de la humanitat.
Un factor fonamental és que la ramaderia extensiva aprofita pastures i no necessita terres cultivables, mentre que les dietes veganes sí que fan servir gairebé exclusivament les terres agrícoles relativament escasses. Així, malgrat que es produeixi poc per hectàrea, el pasturatge aprofita extensions immenses on no es pot conrear.
A més, els sistemes de ramaderia mòbil són molt més productius que els de ramaderia intensiva, ja que segueixen els pics de productivitat dels ecosistemes.
Finalment, l’augment exagerat del consum de carn en països desenvolupats revela que cal repartir millor els aliments d'origen animal: ni uns tant, ni altres tan poc.
Les modelitzacions sobre el sistema alimentari nord-americà que tenen en compte aquests factors mostren que efectivament les dietes veganes tenen un impacte més gran que dietes omnívores amb baix consum de productes animals i que tenen menys capacitat de cobrir les necessitats nutricionals de la població.
Altres models a nivell global mostren que un sistema de producció animal exclusivament basat en pasturatge sí que pot cobrir les nostres necessitats nutricionals. Es pot concloure que sí, el pasturatge pot alimentar el món de forma sostenible i suficient. Copyright:
Asserting that Inter-Research is the copyright holder, the website www.pascuum.cat is licensed to publish a translated version (Catalan language) of Fig. 1 of: Manzano & White (2019) Intensifying pastoralism may not reduce greenhouse gas emissions: wildlife-dominated landscape scenarios as a baseline in life-cycle analysis. Clim Res 77:91–97 https://doi.org/10.3354/cr01555 . The source of original publication (i.e. Climate Research) must be clearly acknowledged and it should also be clearly indicated that the figure is translated / modified from the one originally published in English. Additionally, the figure is not to be re-published by the website under an Open Access Creative Commons license, and the copyright remains with Inter-Research (©Inter-Research 2019)